Llenguatge, llengua i parla

A vegades es o no se sap distingir entre llenguatge, llengua i parla. Són tres conceptes que es troben molt relacionats però que són diferents i que anem a coneixer i dominar.














Llenguatge:

El llenguatge és la capacitat de tot ser viu, no solament dels humans, de comunicar-nos. Però si ens centrem més en les persones, el llenguatge és la capacitat que tenim les persones per a comunicar-nos, per poder expresar les nostres idees, emocions o pensaments.

Segur que coneixes molts llenguatges però açí tenim un bó exemple, el llenguatge de signes per a sords.

La llengua:



La llengua és un sistema de signes que els parlants aprenen i retenen en la memòria. És un codi concret que cada parlant coneix. Totes les persones tenim la mateixa capacitat del llenguatge però no totes tenim la mateixa llengua, el mateix sistema. Per aixó diem que la llengua és un sistema concret. Són exemples de llengües el valencià, el castellà, el euskera, l'anglés, el frances...

Sóm els parlants els que donem vida a la llengua, per aixó, quan una llengua es deixa de parlar, es diu que és una llengua morta, com el llatí.


Les característiques essencials  de tota llengua són:

- La llengua és social.
- La llengua és convencional i abstracta.
- La llengua és lineal.



La parla:

La parla és la realització concreta de la llengua. És la forma particular en què cada persona es comunica. La parla és individual i concreta ja que cada un parla de manera diferent.

Activitats

1. Què funció del llenguatge predomina en aquests contexts?

a) Un vianant que coneix l'indret informa un foraster sobre els restaurants que té més a prop.
b) Un auditori escolta atentament la recitació d'un poema i es fixa en el ritme, les imatges, l'estil, ...
c) Una àvia demana al seu nét que li expliqui què vol dir que a algú se li'n va l'olla.
d) Un xiquet explica al seu amic que s'ha enrabiat molt perquè la professora l'ha fet responsable de la malifeta d'un company.
e) En una conversa telefònica, l'interlocutor que escolta va donant senyals que continua present, del tipus sí, ja...ha,ha...
f) Un membre del servei d'ordre d'una cercavila s'adreça al públic perquè faci lloc i pugui passar la comitiva.

2.
Què passa en cada imatge?

Hi ha una comunicació efectiva en totes elles? Per què?

Quins són els elements de comunicació en cada imatge?

3. Assenyala la funció que predomina en cada una de les frases següents.

- Quina alegria que m'hàs donat!
- El pretèrit imprefect s'usa per a referir acions passades.
- El llenguatge és el vestit del pensament.
- M'he tobat el teu germà a la plaça.
- Alça't!
- (En un taxi) Sembla que ja ve l'estiu...
- Però, què fas ara?
- M'agradadria telefonar-te tots els dies.
- M'has entés?

4. Mira el següent còmic i inventa què ocorre el en còmic completant-ho.

5. Fes ara un còmic en què apareguen les sis funcions de llenguatge.

Funcions del llenguatge II

Funció fàtica:

Aquesta funció està orientada al canal. Es basa en comprovar que el canal funciona perfectament i no tant en transmetre una informació, per tal que la comunicació es pugui dur a terme.

Exemple: Quan parlem amb algú per telefon i diguem frases com: Sí, t'escolte. Val,val. M' enteneu?

Funció poética: 

Aquesta funció està orientada al missatge. Es centra més en la forma de dir-ho o escriure-ho que en el missatge en sí. Fa referència als poemes, jocs de paraules, ritmes...i és menys comú trobar-ho.

Exemple: La lluna cobria de blanc la nit adormida.

Funció metalingüística:

Aquesta funció està orientada al codi. La trobem quan utilitcem el llenguatge per parlar sobre el mateix llenguatge.

Exemple: No apostrofem l'article la davant i, u àtones.

La comunicació no és sempre un pur acte d'intercanvi d'informació entre les persones. Hi ha vegades que només ens interessa saber si el canal de comunicació funciona, o volem expressar emocions o volem que l'emissor realitzi determinades accions.

També hem de tindre en compte que, quasi sempre, no hi ha una funció solament en 'acte comunicatiu sinó que es donen diverses funcions comunicatives al mateix moment però, sempre hi ha una funció principal que destaca d'entre les altres.

Les funcions del llenguatge I

El llenguatge verbal té la funció de comunicar. Tanmateix, parlem de funcions de llenguatge per a referir-nos a les diverses finalitats amb què l'úsa l'emissor.
Cada funció remet a un element de la comunicació distint i manifesta unes característiques lingüístiques particulars.

Recordem el sis elements del procés de la comunicació:

- Emissor
- Receptor
- Missatge
- Canal
- Codi
- Context

Funció expressiva:

Aquest funció està orientada a l'emissor. La trobem quan el missatge dóna una informació, però a més a més, informa sobre l'estat d'ànim d'una la persona, del emissor.

Exemple: Ai! Quina por!

Funció apel.lativa:

Aquesta funció està oritada al receptor. Es pretén crear una resposta o reacció en el receptor, influir en ell.

Exemple: Calleu!

Funció referencial:

Aquesta funció està orientada al context. La trobem quan el missatge dóna informació sobre alguna cosa del món exterior, és a dir, que si no hagués aquest context la comunicació no es podria dur a terme de forma efectiva.

Exemple: Demà aniré a la universitat.

Llenguatge oral i escrit

Hem vist que hi ha llenguatge verbal i no verbal. Dins del llenguatge verbal trobem dos llenguatges que coneguem bé, el llenguatge oral i el llenguatge escrit. Ambdós són igual d'importants, encara que són molt diferents.

Característiques del llenguatge escrit:

- El missatge es rep a través de la vista.

- La resposta no és inmediata i es dona quan el rceptor rep el missatge. 

- L'acte comunicatiu és durader en el temps.

- Utlitza signes de puntuació, paràgrafs...per representar el llenguatge verbal.

- Pot ser corregit tantes vegades com es desitgi.
- Comunicació elaborada.

Característiques del llenguatge oral:

- El missatge es rep a través de l'oïda.

- La resposta del receptor és inmediata.

- L'acte comunicatiu és momentani i no és durader en els temps, perque les paraules desapareixen.

- És espontani i té més errades que el llenguatge escrit, que por ser corregit.

- Podem combinar-ho amb la comunicació no verbal (mirades, expessions facials, ritme...).
- Comunicació espontània.


Açí trobem un exemple de combinació de comunicació oral i comunicació no verbal. Com vam dir, més del 70% del que comuniquem ho fem per mitjà de gestos, llenguatje no verbal.

Activitats

1. Deprés de veure aquest curtmetratge conteata a les següents preguntes:

a) Quin tipus de comunicació es troba en aquest curtmetratge? Com diríeu que s'anomena?
b) Solem utilitzar aquest tipus de comunicació? Amb quin altre tipus de comunicació sol estar combinada?
c) Únicamente hi ha un tipus de comunicació? Quien altre podeu observar?
d) Heu entès el missatge? Quin és? Com l'heu pogut esbrinar?


2. Indica els diferents elements de comunicació:

a) Albert envia una carta a Carles nitificant-li que anirà a visitar-li.
b) Albert llegeix un anunci de treball al diari. Es tracta d'un lloc com a cuiner en un hotel.
c) Carles consulta, a la base de dades del seu ordinador, el telefon d'un client.
d) Ana viatja amb el seu cotxe i un agent de policia l'indica amb la mà que pari el vehicle.
e) Sona la senyal d'alarma d'una estació de bombers i els bombers es disposen a eixir amb els camions de bombers.


3. Pots endivinar què volen dir aquestes persones amb el seu gest?




4. Inventat ara una situació comunicativa i diu quins són els elements de la comunicació.


5. Escriu què diria Mafalda en aquestes vinyetes:



6. Assenyala què tipus de signe són les següents imatges:


 
 


7. Què representen els següents signes? Classifica'ls en icones, simbols o indicis.

- El grunyit d'un gos.
- Les esteles que figuren a la placa de la porta d'un hotel.
- El mocador blanc en una correguda de bous.
- Un crit.
- Les mans juntes d'un actor que saluda quan li aplaudixen.
- el sabor àcid de la llet.


8. Imagina que eres l'home o dona del temps. Dona el temps que farà demà en tot el país.

9. Què volen dir aquests icones?

10. Què ha de saber el conductor d'un cotxe en aquesta carretera?

El signe: símbol, icona e indici

Per a comunicar- nos utilitzem signes. El signe és la unitat mínima comunicativa i es poden percebre amb els sentits. Representen una idea o un objecte que l'emissor i el receptor han de coneixer per entendre el missatge.

Classes de signes:
Hi ha tres tipus de signes: icona, indici i símbol.

Icona:

És un signe que s'assembla, d'una forma o altra, al que representa. ës un signe intencionat que es caracteritza per tindre una gran similitut amb l'objecte representat.

En aquest tipus de signes hi ha una evident intenció comunicativa i es pretén que siguen fàcils d'interpretar, perquè molts d'ells poden entendre's sense problemes encara que no els hàgem vist abans.

Les emoticones són una espècie de codi en clau. El terme sorgix de fondre la paraula emocions amb la paraula icones. Són grafismes gestuals que ajuden a espressar estats d'ànim i emocions com alegria, tristesa, sorpresa, por...afegint expresivitat a la comunicació escrita ja que circulen per la xarxa i internet.


Indici:

Són signes que tenen una relació de causa- efecte ams els objectes que representen. Aquesta relació no és arbitraria com en la icona. Podríem dir que som detectius i hem d'esbrinar què ha passat.




Símbol:

És un signe arbitrari. La relació entre el símbol i el referent és convenional; ni s'assembla al objecte representat ni guarda cap relació necessària amb ella.

Contexte i situació

Contexte:

Quan ens comuniquem transmetem un missatge, que no està aïllat, està dins d'una conversació.

El context ens permet entendre els significats de les paraules. Per a comprendre la paraula "serra", necessitem conéixer el contest. No interpretarem de la mateixa forma aquesta paraula si parlem de la muntanya o si estem parlant de ferramentes.

És molt difícil entendre els missatges aïllats. Per exemple, les persones que fan declaracions en els mitjans de comunicació, a vegades, asseguren que les seues paraules han sigut tretes de context.

Situació comunicativa:

La situació comunicativa està composta per totes les circumstàncies que rodegen a l'acte de la comunicació.

En qualsevol situació comunicativa hi ha que tindre present:

- Amb qui parlem. L'edat del receptor, el grau de relació, el càrrec que ocupa...
- La intenció. Si volem demanar, opinar, etc.
- El tipus de missatge i si és espontani o preparat. 

Barreres de la comunicació:

Sorolls, distorsions del so, l'afonia del emisor, la sordera del oient, la distracció del receptor, la falta d'informació, un ús incorrecte de les paraules per banda de l'emissor o el desconeixement del significat de les paraules per part del receptor són alguns factors que contribuïxen a que no es done amb èxit l'acte comunicatiu.

Comunicació verbal i no verbal

Tot ser viu es comunica però no tota la informació que rebem és verbal. Els humans ens servim de diferents llenguatges per a comunicar-nos i expressar amb major precisió el que volem dir.

El 30% de la informació que transmetem és comunicació verbal i el 70% és comunicació no verbal.

Llenguatge verbal: entenem tot el que expressem amb el signe lingüístic (la llengua oral o escrita, llenguatge de signes...).

Llenguatge no verbal: és el llenguatge gestual, sense paraules, que ens permet comunicar-nos amb tothom. Com llenguatge no verbal entenem la mirada, la postura, la veu, els moviments, el rostre, el silenci...

Gràcies al llenguatge no verbal, moltes vegades, comprenem completament el significat complet de la informació que rebem. Les emocions bàsiques tenen una expressió facial universal, que es manisfesta de manera similar en tot el món. El fàstic, la ira, la tristesa, la alegria o la sorpresa son sentiments que podem transmetre sense paraules.
A més a més, a vegades, podem veure un amic trist pels seus gestos pero que al preguntar-li ens diu que es troba bé. En aquesta situació, la comunicació no verbal és major i més pròxima a la realitat que alló que ens comuniquen amb paraules.

Què penses que volen dir-nos aquestes persones?

Sistemes de comunicació no verbal:

- Comunicació visual:

       

- Comunicació auditiva:


- Comunicació gestual:

        

- Comunicació tàctil:
         

- Comunicació gustativa:

         

- Comunicació olfativa:

           



Açí podeu veure un altre exemple de comunicació no verbal. Espere  que ho disfruteu.

La Comunicació

Anem a estudiar la unitat de la comunicació i els seus elements.

Què és la Comunicació?

Tots els sers vius tenen la necessitat de comunicar- se amb el món que els rodeja. El ser humà no és una excepció. Els humans ens relacionem i tenim la necessitat de comunicar- nos i intercanviar informació. Cada dia, nosaltres donem i rebem informació de molts llocs i de diferents maneres.

La comunicació és un element bàsic i comú que està present en totes les persones per intercanviar informació i comunicar-nos.

La comunicació és el procés mitjançant el qual es transmet informació d'un punt a un altre. 

Elements de la Comunicació:

En tot procés comunicatiu hi ha sis elements que han d'existir obligatoriament perquè la comunicació es done amb èxit. Aquests elements són els següents:

Emissor: és qui origina el missatge o la informació.

Receptor o Destinatari: és qui rep la informació o missatge.

Missatge: és la informació que es vol transmetre.

Codi: és un conjunt de signes i regles comegudes per l'emissor i receptor.

Canal: és el mitjà que s'utilitza per enviar el missatge. Pot ser oral, escrit, gestual, visual, etc.

Context o Referent: és el conjunt de circunstàncies que envolten un acte de comunicació.

Per a què es doni una situació comunicativa, l'emissor, amb un determinat codi, emet un missatge o senyal. Les senyals o missatges viatgen a través d'un canal i arriben al receptor, el qual, si disposa del mateix codi, podrá descodificar. Per tant, és important que el codi sigui el mateix o conegut pels dos, per tal que es done l'acte comunicatiu. 

En qualsevol situació comunicativa hi ha que tindre present:

- Amb qui parlem. L'edat del receptor, el grau de relació, el càrrec que ocupa...
- La intenció. Si volem demanar, opinar, etc.
- El tipus de missatge i si és espontani o preparat.